Categorías
Cultura

2022, Any Fuster

La Generalitat Valenciana ha declarat 2022 com a Any Joan Fuster per a commemorar el naixement de l’escriptor valencià. La figura de Joan Fuster resulta molt important per a entendre bona part del segle XX en terres valencianes.

La seua obra literària i, sobretot els seus assajos, han sigut material de discussió i anàlisi per a una part àmplia de valencians amb una figura que s’ha estés més enllà de les nostres terres. Advocat, assagista, filòleg i intel·lectual que al llarg dels anys viscuts durant la postguerra, el franquisme i la transició ha deixat una obra àmplia i una petjada, que amb la commemoració de l’Any Fuster ajudarà al fet que les noves generacions puguen valorar la seua figura.

És d’esperar, que aquest 2022 se succeïsquen els diferents actes de celebració de l’any Fuster i, tenint en compte la relació de l’escriptor amb Sueca, siga aquesta localitat l’epicentre d’un gran nombre d’actes.

Joan Fuster (1922-1992) va nàixer i va morir a Sueca. És, per això, que la seua relació amb la seua localitat d’origen així com amb la veïna Cullera és àmplia. Per tant, la proximitat a Sueca des de Cullera ens permet acostar-nos per a conéixer millor a Joan Fuster, així com recordar algunes referències de la seua relació amb el nostre territori.

Casa Museu Joan Fuster

Una proposta molt pròxima a Cullera per a conéixer la figura de Joan Fuster és acudir a la seua Casa Museu. Aquest espai es troba en el centre de Sueca i forma part de l’anomenat l’Espai Fuster que comprén el Aula Didàctica, el centre de Documentació i la Casa Museu.

Per a entendre la figura humanística de Joan Fuster, servisquen d’exemple les dades del seu centre de documentació amb més de 21.000 llibres, 250 obres d’art, 12.000 revistes , 21.000 cartes i 2.100 fotografies. Tot això ens mostra una idea de l’interés de Joan Fuster per les diferents matèries i la seua curiositat pel món que li envoltava.

De cara als visitants que volen conéixer la personalitat de Fuster i la seua vida, la Casa Museu és un punt de partida inicial molt interessant. D’entrada, tot el conjunt es troba format per l’antiga casa de la família, al costat de l’afegit de la Casa Pasqual Fos en el número 10 del carrer de Sant Josep a Sueca.

Els dos edificis són de principis del segle XX i representen un estil classicista o modernista. Tots dos formen el conjunt de l’Espai Joan Fuster. La planta baixa és l’espai reservat per al museu, exposicions, aula didàctica i magatzem on es troba tot el llegat de l’escriptor. En el pis superior se situa una sala de reunions i un espai de conferències, així com sales per a la investigació de la seua obra.

El museu es troba estructurat en tres zones. “Vida” explica els seus orígens familiars així com algunes de les correspondències i dedicatòries d’amics, escriptors i artistes. La segona zona “Obra” mostra els llibres publicats per Fuster, les col·laboracions amb revistes i periòdics, així com estudis dedicats a la seua figura. El tercer espai és el denominat “Treball” dedicat als documents i activitats relacionades amb la seua activitat com a periodista i professor.

Pel fet de ser una Casa Museu, les diferents sales són les mateixes habitacions on Fuster vivia. Espais on tenien lloc les seues tertúlies, la seua màquina d’escriure, on escoltava música o veia els programes de televisió. 

Us recomanem aquesta visita a la Casa Museu i recórrer també la ruta literària que discorre pel centre històric de Sueca. És una bona formula per a conéixer la capital de la Ribera Baixa i a més complementar el coneixement sobre Fuster.

Joan Fuster i Cullera

D’entrada, cal indicar que diferents autors han analitzat la figura de Joan Fuster i per descomptat, han comentat la seua relació amb Cullera. Per tant, és més recomanable aprofundir en la consulta d’aquestes obres per a saber de forma més exhaustiva les opinions de Fuster sobre la seua localitat veïna.

Les relacions d’amor i odi entre totes dues localitats, la seua competitivitat i els seus llaços històric-socials no són aliens per a Fuster i és per això, interessant conéixer els seus pensaments. Servisquen aquestes línies per a destacar alguns aspectes que ens han cridat l’atenció.

Josep Pla i Fuster

Diferents autors han analitzat l’amistat entre l’escriptor empordanés i Joan Fuster. Una relació iniciada de manera epistolar amb un respecte mutu en les seues obres però que finalment va derivar en les visites realitzades entre tots dos. Ja se sap el respecte i interés que tenia Josep Pla per la gastronomia i sobretot, la seua bogeria per l’arròs quan visitava terres valencianes. Hi ha referències sobre els menjars i que acudien a restaurants de Cullera per a assaborir un arròs. A més de la part gastronòmica, Pla era un curiós de tot el que li envoltava i Fuster coneixedor d’això li mostrava el territori com a bon cicerone.

En aquesta fotografia apareixen Josep Pla i Joan Fuster davant d’un estany a Cullera. Hi ha referències que indiquen que es tracta del “estany Rodó”. Cras error  que ha sigut corregit pel mateix autor de la imatge, Francesc Giner Pereperez.  Tal com indica l’autor, la fotografia va ser presa en la  bassa de Sant Llorenç  a Cullera.

Fuster i Francesc Giner Pereperez

La relació d’amistat i professional de Francesc Giner Pereperez amb Joan Fuster mereix una obra d’anàlisi àmplia i extensa.  No és aquest humil blog l’espai més adequat per a enaltir la figura de Francesc Giner com a historiador, advocat, escriptor, intel·lectual i cronista oficial de Cullera. Servisquen aquestes línies per a destacar unes fotografies realitzades per Francesc Giner relacionades amb l’homenatge a Miquel Terradell i el carrer dedicat a l’arqueòleg al Faro de Cullera al costat del jaciment de la punta de l’illa.

En aqueixes fotografies veiem a Fuster amb la seua característica figura abillat amb una boina entre amics com Joan Reglá, Miquel Terradell, Xavier Casp, Sanchis Guarner, Joseph Gulsoy, Eduardo Vidal,…

Algunes de les fotografies es troben preses des del mateix illot de l’illa dels Pensaments i hi ha una d’elles que apareix en la recepció de la casa Museu Joan Fuster.

Fonts i bibliografia

Per a poder realitzar aquest post, hem visitat la Casa Museu Joan Fuster i s’han consultat les següents fonts i publicacions:

Francesc Giner Pereperez. Facebook.

  • Homenatge a Miquel Tarradell (1920-1995) en ocasió del centenari del seu naixement. Editat per Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Barcelona 2021
  • Joan Fuster.  Associació d’escriptors en lengua catalana.  Web.
  • Crespo Redondo, Isidro. De Fuster a Pla, amb camí de tornada. CEIC Alfons el Vell. Gandía. 2002

Esta publicación se ha realizado gracias a nuestros Mecenas.

  • Mecenas Dragut: Marie Enkirch
  • Mecenas Penyeta: Gustavo Aranda

¿Quieres ayudar a nuestro blog?. Es fácil y sencillo convertirse en nuestro Mecenas. Tu apoyo es muy importante para nosotros. ¡Te esperamos!


¿Quieres ayudar a nuestro blog?. Es fácil y sencillo convertirse en nuestro Mecenas. Tu apoyo es muy importante para nosotros. ¡Te esperamos!

Become a Patron!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.